Hola, em diuen Núria.
A la meua família i a mi ens agrada viatjar. De vegades nosaltres a soles i altres amb amics.
Bé, el que vos volia comentar és el viatge més impressionant que he fet. Va ser a l'agost de 2010. El meu pare i la meua mare em deien que ens anàvem a Nova York. Quina alegria!!!
Quan per fi va arribar el dia d'anar-se'n agafàrem l'avió a l'aeroport de Manises de molt bon matí. Quan baixarem d'ell ja veuríem el lloc dels meus somnis, la ciutat dels gratacels.
A l'avió estàvem molt nerviosos, perquè ens quedava molt de temps fins arribar. El meu pare no parava de gravar i jo farta de què em diguera: -”gira't, vinga Núria”- Vàrem travessar Espanya i després tot era mar, l'oceà Atlàntic... Quan per fi vam arribar ja es veia allà baix les terres d'Estats Units, per la costa i ... al final molts edificis molt alts, Nova York. Mon pare s'havia despistat i va deixar de gravar, jo molt emocionada li vaig dir que gravara tot allò tan bonic.Quan per fi l'avió va aterrar, tots aplaudírem, perquè el vol havia estat perfecte. Els tripulants ens van dir que el vol havia durat 8 hores. Quina angoixa!
De l'aeroport varem anar a l'hotel, vàrem deixar les maletes i com encara eren les dos de la vesprada d'allí ens vam anar a visitar el carrer de l'hotel. Vam anar a veure l'edifici de l'ONU, que estava al final del carrer de l'hotel... després passejant a l'Estació Central i Times Square... tot estava en el carrer 42 del meu hotel.
El dia havia sigut molt llarg, ens havíem alçat a les 5 del matí en Montixelvo, havíem eixit de l'aeroport a les 7 del matí... arribàrem a Nova York a les 2 i ací eren les 9 de la nit. Ens varem gitar a les 8 de la nit d'allí, estàvem molt cansats. L'endemà seria un altre dia!!
Al dia següent ens vàrem alçar molt matí, després de desdejunar, pujàrem a un autobús fins el sud de Manhatan, al moll en què agafaríem el vaixell cap a l'estàtua de la Llibertat.
Per la nit vàrem tornar a l'hotel. El nostre viatge va durar uns quants dies més, vàrem visitar molts edificis, ponts, museus, parcs... i fins i tot vàrem anar a Canada a veure les Cascades del Niàgara. Ens ho vàrem passar molt bé.
Crec que no he fet un viatge tan emocionat i tan perfecte com aquest . Realment els meus amics diuen que sóc una xiqueta viatgera i la meua família que sóc una xiqueta en molta sort , perquè ninguna xiqueta ha anat tantes voltes de viatge i tan lluny.
Si vos poguera contar els meus viatges,la pàgina del bloc no tindria lloc per als altres alumnes que volen fer les seues aportacions a “ Hem viatjat” .
A mi sí que m'agrada viatjar però no crec que puc aguantar 8 hores dalt d'un avió.
Si vol viatjar doneu idees als vostres pares que segur que aneu algun lloquet en concret.
Núria Lamagrande Canet 1r B
