dimarts, 9 d’abril de 2013

Viatge a París



Aquestes vacances passades vaig viatjar  a París.Vaig  estar uns quants dies en Disney Land París, un parc molt bonic on jo i el meu germà, Marcos, ens ho vamm passat molt bé. Vam anar a Walt Disney Studios, són els estudis on es roden les pel.lícules i dibuixos animats.Hi ha atraccions molt divertides i al.lucinants.També vam aprofitar i ens vam fer fotos amb alguns personatges de Disney: Goffy,Minie,Mickey, Pluto… Amés com era el 20é aniversari del Parc, van fer cavalcades amb carrosses de llum, espectacles, focs d’artifici… Va ser xulíssim!   

                

Els altres dies me´n vaig anar a la ciutat de París. Allí vaig notar que tot i estar en el mes de Juliol, a França, feia fred. Però el fred no em va impedir visitar la ciutat.Com no ens quedavem molts dies, vam agafar un autobús panoràmic turístic, on vam poder escoltar (amb uns auriculars que ens van donar) les històries d’aquell edifici o estàtua emblemàtica. Vam visitar: La catedral de Notre Dame, els Camps Elisis, Els Invàlids, el Louvre, la Torre Eiffel, el Pantheón, vam fer un passeig per el Sena amb el Batobús… I com el 14 de Juliol era festa nacional, vam veure una desfilada de soldats, avions de l’exèrcit que en el cel reflectien la bandera de França i ens vam fer unes fotos amb alguns soldats. I per finalitzar el dia, per la nit van fer focs d’artifici en la Torre Eiffel.
Va ser  un viatge fantàstic!
                                                                                                                        Sara Orts 

diumenge, 18 de novembre de 2012

Excursió a Sant Joan de Penyagolosa.

El passat dissabte 3 de novembre, vàrem anar el meu pare, alguns membres del grup senderista de Salem i jo al Penyagolosa! Eixirem de Salem cap a les onze del matí, i vam fer un llarg trajecte amb cotxe. A les dues hores d’anar amb cotxe, paràrem en una gasolinera i descansàrem un poc. Cap a les 15:00, després de pujar per un port “infernal” ple de corbes i molt llarg, arribàrem a Vistabella, un poble situat a la muntanya. Vàrem fer turisme per aquell poble i a continuació anàrem a dinar. I després altra vegada al cotxe! Cap a les vuit de la vesprada arribàrem a l’ermitori de Sant Joan. El meu pare i jo decidirem anar a pegar un volteta per a conèixer-ho tot un poquet més. Per la nit sopàrem com a marquesos! Quan acabàrem de sopar, ja era de nit, i altra vegada el meu pare i jo tornàrem a pegar una volteta. Aquesta vegada era de nit, i vàrem decidir anar a un càmping que hi havia no molt lluny de l’ermitori. Quan tocaren les onze i mitja anàrem tota la gent al pati, ja que hi havia gent cantant cançons amb la guitarra, allò pareixia un campament d’aquells dels “scouts”. A l’hora de dormir...no em feia molta gràcia dormir en aquell ermitori ja que feia temps, allí vivien frares que es dedicaven a resar dia i nit. Però vaig dormir molt bé.
Al sant demà a les nou, vàrem començar la ruta. Primer atravesàrem tot el Barranc de la Pegunta (aquell nom em pareixia ridícul ja que pareixia que s’hagueren enganyat). Després d’uns quaranta-cinc minuts començàrem la pujadeta. I es va posar a ploure! Vàrem estar banyant-nos tot el camí! A més feia molt d’aire. Quan estàvem per l’últim tram, es va girar un aire! Vam tindre que agafar-nos a les pedres per a no “envolar-nos” .Quan per fi arribàrem dalt...Quina desil·lusió! Després de tot l’esforç no es veia res, estava tot ple de boira! Ens férem unes fotos i cap a baix! Arribàrem baix en mitjà hora.
Dinàrem a l’ermitori i tornàrem a casa. Jo, les tres hores de camí amb cotxe les vaig passar dormint! Ja que tots no poden dir que han pujat al Penyagolosa!

                                                                                        Carla Juan 1r ESO

dimarts, 23 d’agost de 2011

El delta de l'Ebre


 
El delta de l’Ebre era immens ,en la part del riu hi havia moltes canyes i estava tot molt verd ,hi havia una caseta feta de canyes per observar els animals del riu. Més avant hi havia el riu, era molt  ample i tenia molta corrent. En mig del riu hi havia molts ànecs i alguns estaven volant. I al fons estaven els camps d’arròs, encara estaven verds però hi  havia algun que  ja es veien les espigues.
  A l’altre costat del riu hi havia la platja,  la platja tenia moltes pedres i estava plena de clòtxines. Dins del mar hi havia molts vaixells i de vegades els peixos s’acostaven a la costa i també hi havia molts crancs baix de terra. 

El riu no tenia pont i hi havia un llagut que era com una espècie de vaixell que pujaves el cotxe i la corrent menejava  el llagut a l’altre costat del riu. Al costat del riu hi havia un camí ple de vegetació i més a dins un bosc . La planta que més abundava era l ‘esbarzer i els xops blancs.  Si miraves cap a l’altre costat es veia un illa molt petita però amb moltes plantes ,i pels voltants hi havia una barca a motor navegant. I a l’altre costat la gent es tirava al riu i deixava que la corrent se’ls enduguera  riu avall. 

Albert  Mateu  Alfonso.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Campus del València CF

 

Aquest estiu he anat al campus del València CF. Per a ser exacte vaig anar al mes de juliol i vaig estar una setmana.  
Quan vaig arribar a la ciutat esportiva, vaig vore que tot allò era molt gran. Els monitors ens van ensenyar un poquet de la cuitat esportiva.        
A l'endemà quan ens alçarem vam anar passejant a la cuitat esportiva.Quan vam arribar vam fer una visita per la cuitat, hi havia:7 camps de futbol 7, una carpa per a jugar, molts camps de futbol 11 i un gran edifici on hi havia un camp molt més grans que els altres i també moltes sales on hi havia vestidors,un gimnàs,una aula d'audiovisuals...             
 
Esta és la descripció de l'espai on vaig  estar de vacances. 
Alex Atienza 
 

divendres, 22 de juliol de 2011

Excursió a la Covalta


 El passat Dimarts, els meus tios, cosins i jo, ens proposàrem pujar a la Covalta.
Sabíem que no seria fàcil ja que la Covanta te uns 890 metres d’altura, però nosaltres ens ho haviem proposat. Començàrem la caminata cap a dalt desde la carretera. Passarem per la casa dels guardes i començarem a pujar sendes. Les sendes no eren mol empinades  al principi, encara, que de manera que anaves pujant anaven encosterant-se.
Començàrem a caminar fins que arribàrem a la cova que hi ha dalt de tot de la Covalta, d’ahí el seu nom, uns quants metres perpendiculars a la creu, el seu punt màxim d’altura.
La cova està molt humida. Hi han estalactites, estalagmites i columnes. També hi ha una font d’on ix l’aigua de la muntanya molt freda.
Desde la cova es pot observar tota Albaida i Atzeneta. És un bon lloc de descans darrere tota una hora que ens costà arribar a la cova i el que ens quedava per a arribar a la creu.
Oria Soler

divendres, 20 de maig de 2011

Quin millor lloc per a viatjar que Grècia?

L´alumna Cristina Álvarez ens proposa un interessant viatge a aquest país mediterrani, descobrint-nos la seua cultura i religions antigues, però també les seues platges, illes i cultura gastronòmica. Disfruteu d´una proposta realmente refrescant!

dimarts, 17 de maig de 2011

La platja de Gandia

 És una platja mol gran, d'aigua salada , en aquesta platja en estiu va molta gent. Aquesta platja esta situada en una ciutat  gran anomenada Gandia! 

Jeremias 1r ESO