El
passat dissabte 3 de novembre, vàrem anar el meu pare, alguns membres del grup
senderista de Salem i jo al Penyagolosa! Eixirem de Salem cap a les onze del
matí, i vam fer un llarg trajecte amb cotxe. A les dues hores d’anar amb cotxe,
paràrem en una gasolinera i descansàrem un poc. Cap a les 15:00, després de
pujar per un port “infernal” ple de corbes i molt llarg, arribàrem a
Vistabella, un poble situat a la muntanya. Vàrem fer turisme per aquell poble i
a continuació anàrem a dinar. I després altra vegada al cotxe! Cap a les vuit
de la vesprada arribàrem a l’ermitori de Sant Joan. El meu pare i jo decidirem
anar a pegar un volteta per a conèixer-ho tot un poquet més. Per la nit sopàrem
com a marquesos! Quan acabàrem de sopar, ja era de nit, i altra vegada el meu
pare i jo tornàrem a pegar una volteta. Aquesta vegada era de nit, i vàrem
decidir anar a un càmping que hi havia no molt lluny de l’ermitori. Quan tocaren
les onze i mitja anàrem tota la gent al pati, ja que hi havia gent cantant
cançons amb la guitarra, allò pareixia un campament d’aquells dels “scouts”. A
l’hora de dormir...no em feia molta gràcia dormir en aquell ermitori ja que
feia temps, allí vivien frares que es dedicaven a resar dia i nit. Però vaig
dormir molt bé.
Al
sant demà a les nou, vàrem començar la ruta. Primer atravesàrem tot el Barranc
de la Pegunta (aquell nom em pareixia ridícul ja que pareixia que s’hagueren
enganyat). Després d’uns quaranta-cinc minuts començàrem la pujadeta. I es va
posar a ploure! Vàrem estar banyant-nos tot el camí! A més feia molt d’aire.
Quan estàvem per l’últim tram, es va girar un aire! Vam tindre que agafar-nos a
les pedres per a no “envolar-nos” .Quan per fi arribàrem dalt...Quina desil·lusió!
Després de tot l’esforç no es veia res, estava tot ple de boira! Ens férem unes
fotos i cap a baix! Arribàrem baix en mitjà hora.
Dinàrem
a l’ermitori i tornàrem a casa. Jo, les tres hores de camí amb cotxe les vaig
passar dormint! Ja que tots no poden dir que han pujat al Penyagolosa!
Carla Juan 1r ESO