L´alumna Cristina Álvarez ens proposa un interessant viatge a aquest país mediterrani, descobrint-nos la seua cultura i religions antigues, però també les seues platges, illes i cultura gastronòmica. Disfruteu d´una proposta realmente refrescant!
Aquest bloc ens permetrà descobrir les meravelles naturals i artístiques de diversos països del món, a partir dels treballs realitzats pels alumnes de l´IES Manuel Sanchis Guarner. Viatjar, encara que siga de forma imaginària no és sino una forma més d´aprendre. Conèixer el món en el que vivim és meravellós i ens permet valorar les diferències i semblances entre els territoris i persones que el formen.
divendres, 20 de maig del 2011
dimarts, 17 de maig del 2011
La platja de Gandia
És una platja mol gran, d'aigua salada , en aquesta platja en estiu va molta gent. Aquesta platja esta situada en una ciutat gran anomenada Gandia!
Jeremias 1r ESO
dissabte, 14 de maig del 2011
Predeal. Romania
Si t'ha agrada molt viatjar o simplement t'ha agrada conéixer nous llocs meravellosos proposat fer un viatge a Romania a les muntanyes que la envolten.Vaig a parlar-vos del complex de Predeal. És una zona on pots practicar esquí en quasi tots els mesos del any. Té un paisatge magnífic amb molts arbres envoltats de neu. A mi m'encanta anar allí i la veritat és que deuríem anar tots i totes.
Ioana Antuca 2n ESO
dimecres, 11 de maig del 2011
dimecres, 4 de maig del 2011
Els bassals de Quesa
Aquests bassals són visitats n ormalment en èpoques de pasqua per anar a dinar i després fer-se fotos al costat dels paisatges amb aigu a. Si fa bon temps, o en el meu cas sense fer-ho, pots tir ar-te als llacs i banyar-te co m en una piscina. Hi ha cascades impressionants per ò la més gran és la més bonica i la més famosa. Dalt d'aquesta impressionant cascad a hi ha un riu que dona a més bassals, uns més gr ans i altres de més petits.
Aq uest riu no sé fins on arriba de lluny ja que amb els meus amics em vaig cansar de caminar, però sí sé que si camines una bona estona hi ha un bassal que fa forma de t obogà. En tornar, si t'has mu llat ja, i et dóna igual mulla r-te més, pots tornar per dins del riu ja que és bastant pro fund i t'arriba a la cintura i pots passar una bona estona amb els rellis cars si vas amb amics, però amb cura j a que pot ser perillós.
Aq
Abans que arribés la llei que no ens permet acampar sense permí s, els bassals de Quesa eren un lloc d'acampada bastant visita t per a acampades.
El llac més gran és el que hi ha a l'entrada. Per baixar t' has de complicar la vida perqu è és perillós i difícil però u n cop estigues allà baix tot sem bla aigua. Dóna molta impressi ó i és molt bonic, sobretot ve ure les petites cascades que b aixen una rere l'altra cap al llac.
Si voleu passar un bon dia rient i fent fotos, fins i tot banyant-se a les aigües clares vos recomane els bassals de Quesa (Canal de navarrés).
Ester Climent 2n ESO
El viatge dels meus somnis
Hola, em diuen Núria.
A la meua família i a mi ens agrada viatjar. De vegades nosaltres a soles i altres amb amics.
Bé, el que vos volia comentar és el viatge més impressionant que he fet. Va ser a l'agost de 2010. El meu pare i la meua mare em deien que ens anàvem a Nova York. Quina alegria!!!
Quan per fi va arribar el dia d'anar-se'n agafàrem l'avió a l'aeroport de Manises de molt bon matí. Quan baixarem d'ell ja veuríem el lloc dels meus somnis, la ciutat dels gratacels.
A l'avió estàvem molt nerviosos, perquè ens quedava molt de temps fins arribar. El meu pare no parava de gravar i jo farta de què em diguera: -”gira't, vinga Núria”- Vàrem travessar Espanya i després tot era mar, l'oceà Atlàntic... Quan per fi vam arribar ja es veia allà baix les terres d'Estats Units, per la costa i ... al final molts edificis molt alts, Nova York. Mon pare s'havia despistat i va deixar de gravar, jo molt emocionada li vaig dir que gravara tot allò tan bonic.
Quan per fi l'avió va aterrar, tots aplaudírem, perquè el vol havia estat perfecte. Els tripulants ens van dir que el vol havia durat 8 hores. Quina angoixa!
De l'aeroport varem anar a l'hotel, vàrem deixar les maletes i com encara eren les dos de la vesprada d'allí ens vam anar a visitar el carrer de l'hotel. Vam anar a veure l'edifici de l'ONU, que estava al final del carrer de l'hotel... després passejant a l'Estació Central i Times Square... tot estava en el carrer 42 del meu hotel.
El dia havia sigut molt llarg, ens havíem alçat a les 5 del matí en Montixelvo, havíem eixit de l'aeroport a les 7 del matí... arribàrem a Nova York a les 2 i ací eren les 9 de la nit. Ens varem gitar a les 8 de la nit d'allí, estàvem molt cansats. L'endemà seria un altre dia!!
Al dia següent ens vàrem alçar molt matí, després de desdejunar, pujàrem a un autobús fins el sud de Manhatan, al moll en què agafaríem el vaixell cap a l'estàtua de la Llibertat.
Per la nit vàrem tornar a l'hotel. El nostre viatge va durar uns quants dies més, vàrem visitar molts edificis, ponts, museus, parcs... i fins i tot vàrem anar a Canada a veure les Cascades del Niàgara. Ens ho vàrem passar molt bé.
Crec que no he fet un viatge tan emocionat i tan perfecte com aquest . Realment els meus amics diuen que sóc una xiqueta viatgera i la meua família que sóc una xiqueta en molta sort , perquè ninguna xiqueta ha anat tantes voltes de viatge i tan lluny.
Si vos poguera contar els meus viatges,la pàgina del bloc no tindria lloc per als altres alumnes que volen fer les seues aportacions a “ Hem viatjat” .
A mi sí que m'agrada viatjar però no crec que puc aguantar 8 hores dalt d'un avió.
Si vol viatjar doneu idees als vostres pares que segur que aneu algun lloquet en concret.
Núria Lamagrande Canet 1r B
dimarts, 3 de maig del 2011
El Montgó de Dènia
En el Montgó de Dènia hi ha rutes que et duen a coves que hi pots visitar, jo vaig visitar la “cova de l’aigua” i la “cova de l’ home mort”.
·La cova de l’aigua és un lloc on es guardava aigua de pluja .
En la època dels Romans, van començar a utilitzar la cova per a emmagatzemar aigua i poder-la fer servir en les seues cases per que l’ aigua del mar salada no era bona per a beure .
·La cova de l´home mort té una història que va passar fa molts anys a Dènia. Eren tres amics que varen entrar en la cova, un d’ells li deien Joan es va posar per un forat menut i ja no van saber res més d’ ell. Diuen que aquell home es va morir allí dins però ningú el va trobar.
Feia un dia molt clar i les vistes eren molt boniques. Es veia el Castell de Dènia , el port i el poble.
dilluns, 2 de maig del 2011
Llacunes de Ruidera. Criptana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)